Concert: Rock i Malavida

by
1

            El proper divendres 25 de maig, tindrà lloc, al cafè-pub Malavida, situat a la platja de Gandia, un concert que reunirà a tres dels grups amb major projecció dins del rock en la nostra llengua.

            Baix la plataforma Tourbolet, una associació que, després d’un any de descans, torna a l’escena musical valenciana per defensar i ajudar a la projecció dels grups de rock en valencià, Inèrcia, Tardor i Meteor, seran les formacions que donaran a conèixer la seua música. En aquestos tres grups, tot i formar part de l’escena del rock en valencià, podem trobar tres estils ben diferents.

             Directament des de La Marina Alta venen Meteor, un grup de recent formació que aposta per un rock’n’roll enèrgic, molt poc treballat en la nostra llengua, i disposats a fer-se un lloc en l’escena del rock en valencià. Encara que baix aquest nom no compten amb molta experiència, tots i cadascun dels integrants de Meteor tenen un llarg historial damunt els escenaris, pel que segur que ens sorprenen amb un directe treballat i molt dinàmic.

            Tardor és un grup format per tres joves valencians que, tot i comptar amb any i mig de vida, van traent poc a poc el cap dins del món del rock en la nostra llengua. Formats a la tardor de 2010, van gravar el seu primer i únic EP de quatre cançons, amb el qual van ser nominats com Millor Grup Revelació a la VI Edició dels Premis Ovidi, i el passat mes de març van guanyar l’Amplifica’t, concurs organitzat per Joves d’Acció del País Valencià. Amb el cap ficat en el seu primer disc d’estudi que gravaran aquest mateix estiu, Tardor aposta per un rock fresc però contundent, i així ho manifesten amb un directe on no deixen opció a relaxar-se.

             I per últim tindrem a Inèrcia. Aquest grup, format a meitat camí entre Banyeres i Alfafara, és potser, tot i la seua joventut, el més rodat. Nascuts a l’estiu de 2009, compten a les seues esquenes amb més d’una trentena de concerts per tot el País Valencià, d’entre els quals destaquen les actuacions a festivals d’importància com al Feslloch de l’any 2010. Després d’enregistrar un EP de quatre cançons, aquesta mateixa primavera han gravat el seu primer disc als estudis RPM d’Almàssera, per tant podrem veure de primera mà el seu rock més obscur amb tocs de grunge i hardcore, i com no, en valencià.

 Fitxa tècnica:

 Lloc: Cafè Pub Malavida. Platja de Gandia.

 Dia i hora: Divendres, 25 de maig de 2012. A partir de les 24.00h

Informació dels grups: Meteor, Tardor,  Inèrcia

Més informació a: www.tourbolet.com

Tourbolet Presenta: Neurotics

by
1

Uns vells coneguts de Tourbolet que aposten per aquesta nova etapa.

He recopilat una mica d’informació i he trobat aquesta descripció que ells fan. Amb tots vosaltres : NEURÒTICS

Neuròtics son una banda formada a principis del 2007 que va nàixer de les cendres de grups com Hermano Siamés i Anselmos. Com a Anselmos van rebre el premi Tirant de Rock l’any 1994 i van gravar un disc conjunt amb Obrint Pas, Owix i altres. Recorregueren tot el País Valencià amb grups com: Sau, Sopa de Cabra, Lax’n'Busto, Extremoduro, M-Clan, Obrint Pas, Lagatija Nick, Enemigos, etc… La història dels Anselmos es tancà amb el disc “Planeta Sònic” amb temes tant emblemàtics com: “No eres inmortal”, “Planeta sònic”, “No queda temps”, “Ànima de blues”, i “Un gran món”.

A principis d’Agost del 2008, ja sota el nom de Neuròtics, van gravar un E.P, amb el qual van tocar arreu del País Valencià. Eixe mateix any es van embarcar també en la gira “Tourbolet” junt a grups com El Corredor Polonés, Gàtaca, Inòpia, Bakanal, 121dB i Rapsodes, tocant en escenaris de nombroses poblacions del País Valencià, de Catalunya i Illes Balears.

A 2009, de la mà de Més de Mil Records, Neuròtics presenta el seu primer treball de llarga durada “Somnis del Mil•leni”, un disc fresc i potent, on els seus veterans membres (Xavi: guitarra i veu, Fernando: baix, i Edu: bateria), ens mostren com fer un gran disc. En els seu 10 talls, barregen estils com el Stoner, el Grunge, el Hard-Rock, i la música alternativa, agafant el millor del sò de Seattle, i traslladant-lo al valencià, com mai ningú no ho havia sabut fer abans.

A 2012 trauen nou disc al mercat: Incertesa, treball amb el que el grup s’obri camí cap a un estil marcadament contundent fins esdevenir una proposta ferma de metall alternatiu cantada en valencià. Si en el seu anterior disc Somnis del Mil·leni Neuròtics apostaven pel so de Seattle, entre el hard-rock i el stonner, amb Incertesa el grup fa un pas evolutiu endavant cap el trash i el metall,

Els seus directes son una descàrrega de pura adrenalina i sentiment elèctrics, on plasmen la seua llarga experiència de més de 15 anys dalt dels escenaris. Neuròtics volen trencar amb els tòpics actuals i pensen que fer Rock n’ Roll en la llengua de Joan Fuster, és tan vàlid com fer-ho en qualsevol altra.

Jack White, el rei Midas del rock

by
4

Ja falta menys per a l’esperat álbum en solitari del vocal-guitarra-creador-tot del mític grup desaparegut The White Stripes, Blunderbuss.

Per cortesía de iTunes podem escoltar el disc en streaming, vos deixe el link

Ací vos deixe també del video del single que ha tret per presentar el disc

Personalment tinc debilitat per este tio, em sembla un dels artístes més complets dels últims temps i equiparable als grans de la història, no sols per el espectaculars discos amb The Whit Stripes, si no perque sembla ser el rei Midas del rock independent. Allò que fa, allà on col·labora o el que produeix s’envolta d’un aura especial, un so compacte i una gran personalitat.

Continue reading →

LA RETROALIMENTACIÓ DE LA PATXANGA

by
4

Com en un bucle sense final torne a topar-me amb els mateixos “inputs” contínuament, “déjà vu” que ve repetint-se i lluny d’indignar-me, el que vull pretendre amb el que escric és reivindicar el paper del rock alternatiu en català. Cosa dura en aquest moments a tot el territori de parla catalana, no només per el irrisori suport institucional o dels mitjans públics de comunicació, sinó també dels que són ferms defensors de la llengua, tant entitats per la llengua de tot el territori, promotors musicals o mitjans privats de premsa i ràdio.

Com sempre passa, ara hi haurà crit inquisidors contra aquestes paraules pel simple fet de reivindicar un estil ben viu a tot el planeta (Foo Fighters, Muse, Franz Ferdinand, The Hives, Deftones… son un exemple), excepte a les nostres terres, on sembla ser que la retroalimentació de certs estils musicals en contra la diversitat estilística és una dictadura que sembla agradar.

Exemples en trobe dia rere dia:
Mentre el rock alternatiu agonitza i té una mínima presència als mitjans, la revista Enderrock dedica tota la revista a retroalimentar la patxanga entesa, segons l’article d’opinió que obre la revista, com a l’estil encetat per bandes com Dusminguet, La troba Kug-Fu, La Pegatina, Gertrudis, fruit d’una evolució del que feia Manu Chao, Macaco…
Sí, efectivament la referència és encertada, però és una nova oda que retrolimenta el retroalimentat. Tot sempre en detriment de la varietat estilística. Sense res a desmerèixer del que fan aquestes bandes, ni molt menys.
Ara, a més, desencertada és la utilització de la cançó d’Antònia Font “Patxanga” per retroalimentar aquest estil, quan la cançó parla de la ximpleria que envolta la simplificació de la música i de la cultura en general.

Companys de l’Enderrock, no hi ha prou en fer bones crítiques dels discos de rock alternatiu (com la del darrer disc de Rosa-Luxemburg) sinó que cal ser equitatiu.

Si des de el nord ens arriben aquest “inputs”, del sud, com cada any, l’única entitat amb capacitat de tirar endavant una gira en català al País Valencià torna a menysprear a aquelles bandes que no fan patxanga, però això ja no té remei.

Reivindicar el rock alternatiu en català és tant legítim com no fer-ho, però no donar veu a les bandes com les que per exemple Tourbolet representa, és immoral, perquè tothom s’ho treballa tant o més com aquelles bandes que aconsegueixen tocar en tots els festivals o eixir a tots els mitjans de manera reiterada.

TWO DOOR CINEMA CLUB (Tourist History)

by
Reply

A principis d’agost al festival Arenal Sound (ací al costat, a Burriana) actuen els irlandesos Two Door Cinema Club (TDCC). Lluny de fer una anàlisi dels grups que participen al festival -el qual hauria de complir una quota de grups que canten amb la llengua autòctona i que no ho fa ves a saber perquè- m’agradaria desgranar una mica el darrer disc d’aquest xavals perquè em sembla un gran disc aquest “Tourist History”:

En primer lloc, fent una escolta general el disc va en línia del indie pop encetada per grups com “Hot, Hot, Heat”, “The Brabery”, “Franz Ferdinand” “Rosa Luxemburg” o fins i tot els mateixos “Kins Of Lion”. Però clar, de tot ha d’haver en aquesta onada de grups, i tots tenen els seus respectius trets característics. Aquesta gent dels TDCC augmenten en molts casos el nombre de revolucions el seu ritme en molts dels seus temes. Una cosa que inicialment podria evocar a “Los Pitufos Maquineros” es veu que pot arribar a ser bastant atractiu si ve acompanyat de una veu dolça, uns sons innovadors de guitarres, un baix i bateria compenetrats -que són el 70% de tot plegat- i uns efectes retro al estil “casitone”… que sí, és cert que de vegades deixen de ser genials per convertir-se potser en prescindibles.

Tema per tema, te n’adones que estas davant d’uns grans músics i una banda decidida a sorprendre’t. El primer tema “Cigarrets in the theatre” ja és tota una imatge del que anirem trobant-se al disc. Baix i guitarra portentosament compenetrats en un ritme “bailongo” per deixar carta blanca a les melodies de veu dolces com la mel i les guitarres estridents de vegades (algú ho havia de dir) però que tenen el seu encant i sobretot originalitat. I sí, lo del final del tema és una trompeta…

El tema següent, “Come Back Home” comença al més pur estil “Alaska i Dinarama” per desmuntar-ho tot i encar-ho cap a apoteosis similars a les de “Kings Of Lion” en les seues tornades. “Do you whant it” All un tema d’intensitats que acaben petant en una barreja explosiva de melodies i guitarrades agudes, sí alguns keybords són tristos d’escoltar. This Is The Live ens mostra allò que és la base d’aquest disc un baix i una bateria marcant el camí a seguir per la resta, una cançó molt ben resolta.

En Something Good Can Work, cauen en la dinàmica típica i previsible del grup “bailongo” però potser és una pausa per no carregar de ritmes accelerats com el següent tema I Cant Talk…RPM a tope!! També ens passa el mateix amb Undercover Martyn. Sí la guitarra aguda de vegades es fa pesada.

What You Know és el tema que més enganxa i alhora representa al grup, potser per això és el single, queda clar que botons volen fer aquest xiquets.

Eat That Up, Its Good For You ,tot i començar amb un teclat propi d’una orquestra de festa major, de seguida te’n adones que és un gran tema (tret del “casiotone” que hauria d’haver estat resol amb un pad de bateria més bonic) les melodies i les guitarres van progressivament endinsant-nos en una cançó que hagués pogut pecar de “cansina” però que amb el canvi final emulant de nou als “King Of Lion” li aporten un apoteosi orgàsmica. Excel·lent melodia i lletra…

Com no podia ser menys el disc acaba amb un tema de bon rollet per deixar-nos un bon sabor de boca i donar-nos peu a repetir, encara que no és no de bon tros del millor del disc.

Un gran disc diferent, original i amb un segell inèdit Kitsune, que més que una discogràfica és una empresa caçatendències… d’eixes en falten moltes però.

El camell Postrat: el nou èxit de El Corredor Polonès

by
Reply

Amb una posada en escena intimista i un públic entregat, el El Corredor Polonès va enregistrar aquest passat dissabte per la vesprada en directe el que serà el seu nou treball discogràfic “El Camell Postrat”. El centenar de persones que van acompanyar al grup, a l’auditori de la Casa de la Cultura d’Agullent, van poder gaudir dels 11 temes que integren el que serà el seu proper llançament. Entre ells, la peça “Cançó trista de Cindy Lance”, que la banda de rock estrenà per a l’ocasió.

El grup reinventà per a l’ocasió algunes de les seues cançons, que incorporaren sons de piano i cordes, com és el cas de “Vós Meretriu” i les tres parts del track “Rèquiem”. La banda d’Ontinyent a més s’atreví amb una versió en català del tema de Los Planetas “Desaparecer” (Desaparèixer).

 Amb melodies més relaxades i el protagonime de les cordes en acústic es desenvolupa un concert que va concloure amb un llarg aplaudiment per part del públic assistent, que feu de nou pujar a l’escenari a la banda, que va tancar l’actuació amb la peça “Cèlia” amb piano i caixó.

 

AUDIOSLAVE

by
Reply

Per encetar un altra entrada del que sona al meu cotxe diré que m’agrada molt sentir Audioslave.

Si algú no els coneix li podria posar alguna referència. Saps qui són els Rage Against the Machine? i saps que són els Sound Garden? doncs agafa el que més t’agrada dels dos i els ajuntes en Audioslave.

La música de R.A.T.M amb la veu de Sound Garden. Per a mi, una passada. Per al public no tant, donat que el grup ja no està en actiu supose que la causa serà que no mola tant per als incondicionals de R.A.T.M i no mola tant per als incondicionals de Sound Garden.

Ells s’ho perden, je je.

Korn

by
2

En veure el comentari del blog “eso és…” m’ha vingut al cap: <<Cony, si no he escrit l’entrada>>. JE JE.

Encara que veien el video no calen paraules, però sí una reflexió: Quins són els grups que marquen tendència.

L’existència de Korn va marcar un abans i un desprès en la música de finals dels 90′s però. Els considerem un grup referent com pot ser Nirvana, The Beatles, The Doors,…? Quin és el distintiu comú dels anteriors? La desparició per diverses causes del grup, generalment amb mort misteriosa pel mig.

Quina llàstima que Korn encara estigui en actiu podriem pensar els que vivim dels records. Quan marcarà la referència aquest grup? A mi m’agraden, m’agradaran i els tinc com a referència. I vosaltres?

Tourbolet Presenta: Una Altra Realitat

by
Reply

Una Altra Realitat, jo els dic UAR, són del Penedès i es descriuen així.

 

Una altra realitat (With Another Reality- W.A.R.) comença la seva activitat l’any 2007 amb l’objectiu de presentar al públic un producte musical de qualitat i amb contingut que va més enllà de la pròpia sonoritat. De bon principi el grup estava format per tres components de R.A.T.M. Project (Roger Vilà, Ferran Remolar i Oriol Gallego) i el vocalista dels desapareguts Metrobellum (Eric Grimau). Durant el 2007 i el 2009 van estar fent concerts en diverses contrades del territori català oferint al públic un directe contundent i altament frenètic on tocaven ja temes propis que havien anat composant anteriorment. Ferran Remolar deixa el grup a finals de 2008 i entra Dani Malagarriga (Metrobellum, Cesk Freixas). Aquest fet va desembocar en una reestructuració de les ambicions del grup que va apostar decididament per la música en català canviant el nom adaptant-lo al Català. A principis de 2009 decideixen entrar a l’estudi a gravar el que serà el seu primer disc. Aquest disc va ser gravat a Sant Sadurní d’Anoia a l’estudi personal de Magí Batalla (Anna Roig i l’Ombra de Ton Chien, Cesk Freixes, Revolta 21). És el resultat de moltes hores de producció, cerca de problemes, tres mesos de gravació,… (les bateries gravades a l’auditori municipal de Vilafranca del Penedès, guitarres gravades amb amplis i microfonia immillorables…). El preu en temps i esforç va ser immens però la recompensa no té preu: un primer disc directe, sorprenent i amb una sonoritat que no acostuma a sentir-se per Catalunya ni per Espanya. Onze cançons amb un gran ventall d’estils que van des del Rock més clàssic fins a al metal o el metall-core. Les lletres, que tracten temàtiques que van des de la crítica social més feroç, passant per l’enaltiment de l’ esforç i la superació personals o acabant amb l’amor donen sentit al nom del grup: Una altra realitat. El dics va tenir una bona rebuda del públic fent una gira de presentació l’any 2010 i amb més de mig miler de descàrregues.
Dos anys i mig més tard, després de molts assajos, mal de caps, alegries, decepcions, treball i esforç Una Altra Realitat s’ha tornat ha associar amb el productor i amic Magí Batalla per entrar al seu nou estudi i gravar el que és el seu nou disc “El compàs canvia”. Aquest està format per nou temes amb un so directe i contundent, emulant els millors grups de rock i metall internacionals. Nou temes amb un contingut, tan musical com retòric, molt acurat, sempre intentant apostar per música de qualitat i la crítica satírica i mordaç a la societat que ens envolta. Aquest nou treball veurà la llum un dia assenyalat, el 23 d’abril, dia de Sant Jordi. Pel grup, aquesta data és simbòlica: és el dia de Sant Jordi, el dia que el cavaller va matar al drac. Com ell, la música d’Una Altra Realitat ha de servir per matar a la bèstia i alliberar-nos del que ens reprimeix per explotar i donar el millor de nosaltres mateixos.

Tourbolet presenta: Faèrica

by
1

Venen des d’Igualada cap a Tourbolet i es presenten així.

L’eclecticisme és la senya d’identitat de faèrica on el Pop i el Rock Simfònic es fusionen en melodies i lletres intenses, de caire oníric. El resultat de tot plegat és una proposta única, original i fresca, però amb una certa profunditat, que aconsegueix despuntar com una alternativa ideal dins el panorama de la música en català.

Agui Management